dissabte, 31 de maig del 2008

3ª sessió (adolescència). FELICES DIECISÉIS (Sweet sixteen) de Ken Loach (2003)

Si us pareix, podeu afegir comentaris nous, matissar els que se varen fer ahir vespre, contestar-los, o escriure els que ja vareu fer ahir de paraula.

2 comentaris:

  1. El que me va interessar més del debat fou la discusió de si era guanyador o perdedor en Liam (protagonista de la pel.lícula).
    Jo crec que Liam surt com a perdedor des de l'inici del film. El que comentavem alguns a fora ja de la sala d'actes era que, amb un ambient i un redol òptim i, amb una societat més conscient segurament el seu final hagués estat un altre.

    ResponElimina
  2. Dilluns passat van tornar a posar sa pel·lícula per sa tele i la vaig tornar a veure.
    Segueix pensant que és una bona pel·licula, molt ben feta i amb un argument molt sòlid i realista.
    El contrast entre la forma d'enfocar la vida, el futur, de Liam i el de la seva germana, que es presenta al llarg de tota la pel·lícula, ens permet visualitzar dues opcions que si bé son igual d'inconformistes respecte de la sort heretada, mitjançant la família, el entorn, els condicionants... son, diametralment diferents i amb conseqüències també molt diferents.
    Si és una pel·lícula dura? Jo pens que no, un poc crua tal vegada, com ho és la realitat molt sovint.
    Quan al debat sobre si Liam ha guanyat o ha perdut, no tenc ni el més mínim dubte. Liam ha perdut tot. Pot ésser que Liam guanyàs en un moment donat un únic i efímer somni daurat, però el final de la pel·lícula coincideix amb el despertar de Liam i amb el final del seu somni, justament el mateix dia que fa el 16 anys. Felices dieciséis.

    ResponElimina